malapler

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌma.ɫəˈpɫɛ/
	balear /ˌma.ɫəˈpɫə/, /ˌma.ɫəˈpɫɛ/
Occidental:	nord-occidental /ˌma.ɫaˈpɫe/, valencià /ˌma.ɫaˈpɫeɾ/

• Rimes: -ɛ(ɾ)
• Etimologia: De mal ‎(«malament») i a pler ‎(«de gust»).

Adverbi

malapler

1. Sense tenir repòs.

   Quin neguit, estic malapler.

2. Amb malestar.

   He menjat massa. Me sent malapler.

Miscel·lània

• Síl·labes: mal·a·pler (3)
• Anagrames: arpellam, empallar, llamparé, llamprea, malparle, pallarem, pallàrem, rellampa, rellampà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB