malastruc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mə.ɫəsˈtɾuk/, occidental /ma.ɫasˈtɾuk/
• Rimes: -uk
• Etimologia: De malastre i el sufix -uc, segle XIV.

Adjectiu

malastruc m. ‎(femení malastruga, plural masculí malastrucs, plural femení malastrugues)

1. Que té desgràcia.
2. Que duu desgràcia.

   Si ell ve segur que plourà, malastruc com és.

Variants

• desastruc

Sinònims

• (té desgràcia): desastrat, desgraciat, malanat, malaurat, malaventurat, malfadat
• (duu desgràcia): infaust

Antònims

• astruc

Derivats

• malastrugament
• malastrugança
• malastruguesa

Traduccions

Que té desgràcia

• Anglès: unlucky ^(en)
• Castellà: desventurado ^(es)
• Francès: malchanceux ^(fr)

Que duu desgràcia

• Anglès: jinxed ^(en)
• Castellà: gafe ^(es)
• Francès: malheureux ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: mal·as·truc (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC