maligno

Potser volíeu: malignó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /məˈɫiŋ.nu/
	balear /məˈɫiŋ.no/, /məˈɫiŋ.nu/
Occidental:	nord-occidental /maˈɫiŋ.no/, valencià /maˈɫiɡ.no/

Verb

maligno

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de malignar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·lig·no (3)
• Heterograma de 7 lletres (agilmno)
• Anagrama: magolin

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \maˈliɣ.no\

Americà: alt /maˈliɡ.no/, baix \maˈliɣ.no\

• Rimes: -iɡno
• Etimologia: Del llatí malignus.

Adjectiu

maligno m. ‎(femení maligna, plural masculí malignos, plural femení malignas)

1. maligne

Antònims

• benigno

Verb

maligno

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb malignar

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·lig·no (3)
• Heterograma de 7 lletres (agilmno)
• Anagrama: milonga

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre maligno