mana

Potser volíeu: -mana, manà, mâna, mână

Potser volíeu: -mana, manà, mâna, mână

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈma.nə/, occidental /ˈma.na/
• Rimes: -ana

Verb

mana

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de manar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb manar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·na (2)
• Anagrama: anam ^(revers)

Tahitià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈma.na/
• Etimologia: Del protopolinesi *mana

Adjectiu

mana

1. poderós, dotat, autoritari

   Mana hope, totpoderós

   Parau mana (paraules autoritàries), acta oficial

Derivats

• manamana, augmentatiu

Nom

mana

1. poder, potestat, autoritat