Potser volíeu: manarà Català Verb manara (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb manar. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb manar. Miscel·lània Síl·labes: ma·na·ra (3) Anagrama: amaranWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads