manares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈna.ɾəs/, occidental /maˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

manares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de manar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb manar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·na·res (3)
• Anagrames: ansarem, ansàrem, Manresa, manresà, menaràs, mesaran, samaren, sanarem, sanàrem