manducaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mən.duˈka.ɾən/, occidental /man.duˈka.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

manducaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de manducar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb manducar.

Miscel·lània

• Síl·labes: man·du·ca·ren (4)