manefla

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/məˈnɛ.fɫə/
Occidental:	nord-occidental /maˈnɛ.fɫa/
	valencià /maˈnɛ.fɫa/, /maˈnɛ.fɫɛ/

• Etimologia: Del català antic *manefa per influència de manuclar ‎(«manyuclar»), de *manefàs ‎(«manifasser»), del llatí *manificium ‎(«manufactura») i el sufix -às, segle XIV.

Adjectiu

manefla inv. ‎(plural manefles)

1. Que manefleja, que tendeix a ficar-se en els assumptes d'altres per curiositat, pel plaer de saber i de transmetre noves, per intervenir-hi, etc.

Derivats

• maneflejar

Traduccions

Que manefleja

• Anglès: meddlesome ^(en)
• Castellà: entremitido ^(es)
• Francès: fureteur ^(fr), fouinard ^(fr)
• Italià: curiosone ^(it)

Nom

manefla m. f. ‎(plural manefles)

1. Persona que manefleja, que tendeix a ficar-se en els assumptes d'altres per curiositat, pel plaer de saber i de transmetre noves, per intervenir-hi, etc.

Traduccions

Persona que manefleja

• Anglès: meddler ^(en)
• Castellà: entremitido ^(es) m.
• Francès: fureteur ^(fr) m., fouinard ^(fr) m.
• Italià: curiosone ^(it) m., ficcanaso ^(it) m. f.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ne·fla (3)
• Anagrama: aflamen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB