maneo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈma.nɛ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *men- ‎(«restar, establir-se»).

Verb

maneō ‎(1a present^?), manēs ‎(2a present), manēre ‎(infinitiu), mansī ‎(perfet), mansum ‎(supí)

1. romandre, jo romanc

   Ex.:Terra immobilis manet. , (traducció:«La terra resta immòbil.»)

2. quedar-s'hi a passar la nit, jo em quedo

   Ex.:Manet sub Jove frigido venator. , (traducció:«El caçador passa la nit sota el cel de Júpiter.»)

Derivats

commaneō ēmaneō immaneō intermaneō manēns manentia

mansiō mansitō mansor mansus permaneō remaneō