mani

Potser volíeu: maní

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈma.ni/
• Rimes: -ani
• Etimologia: Nom: Apòcope de manifestació, segle XX.

Nom

mani f. ‎(plural manis)

1. (col·loquial) Forma abreujada de manifestació.

Verb

mani

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb manar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb manar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb manar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ni (2)
• Anagrames: amin, anim, ànim, mina, minà, niam

Vegeu també

• Obres de referència: ésAdir
• Per a més informació vegeu l'entrada a la Neolosfera sobre mani

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈma.ni/
• Rimes: -ani
• Etimologia: Apòcope de manifestación.

Nom

mani f. ‎(plural manis)

1. (col·loquial) mani, manifestació

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ni (2)
• Anagrames: imán, mina

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈmaː.ni/

Nom

mani f. pl.

1. forma plural de mano

Miscel·lània

• Síl·labes: mà·ni (2)