manista

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (masculí) oriental /məˈnis.tə/, occidental /maˈnis.te/
• Rimes: -iste
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (femení) oriental /məˈnis.tə/, occidental /maˈnis.ta/
• Rimes: -ista
• Etimologia: De mà i el sufix -ista.

Nom

manista m. f. ‎(plural manistes)

1. (pilota basca) jugador de mà

Variants

• (masculí) maniste (valencià)

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·nis·ta (3)
• Anagrames: amanits, amansit, amiants, animats, imantàs, manatís, matinàs

Vegeu també

• manista. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /maˈnis.ta/, meridional /maˈnih.ta/

Americà: alt /maˈnis.t(a)/, baix /maˈnih.ta/

• Rimes: -ista

Nom

manista m. f. ‎(plural manistas)

1. (pilota basca) jugador de mà

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·nis·ta (3)

Vegeu també

• manista. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].