manlleuta

Potser volíeu: manlleutà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məɲˈʎew.tə/, occidental /maɲˈʎew.ta/
• Etimologia: Del llatí *manu levita ‎(«manllevada», literalment «llevat de la mà»), de manus i levāta, segle XIII.

Nom

manlleuta f. ‎(plural manlleutes)

1. fermança, fiança
2. caplleuta

Verb

manlleuta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de manlleutar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb manlleutar.

Miscel·lània

• Síl·labes: man·lleu·ta (3)
• Anagrames: alluentam, allumenat, llamentau

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB