manto

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈman.tu/
	balear /ˈman.to/, /ˈman.tu/
Occidental:	/ˈman.to/

• Rimes: -anto

Nom

manto m. ‎(plural mantos)

1. (peixos, mallorquí) Forma alternativa de manta.

Miscel·lània

• Síl·labes: man·to (2)
• Anagrama: notam

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• manto. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈman.to/, meridional \ˈmaŋ.to\

Americà: alt /ˈman.t(o)/, baix \ˈmaŋ.to\, austral /ˈman.to/

• Rimes: -anto
• Etimologia: Del llatí mantum.

Nom

manto m. ‎(plural mantos)

1. mantell
2. (geologia) mantell
3. (anatomia) mantell

Miscel·lània

• Síl·labes: man·to (2)
• Anagrames: matón, monta, montá, toman

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre manto