marbraren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mərˈbɾa.ɾən/, occidental /maɾˈbɾa.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

marbraren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de marbrar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb marbrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·bra·ren (3)