margue

Català

Verb

margue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de margar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb margar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb margar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb margar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·gue (2)
• Heterograma de 6 lletres (aegmru)
• Anagrames: agrume, raguem, remuga, remugà