marmor

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmar.mɔr/
• Etimologia: Del grec antic μάρμαρος ‎(mármaros), derivat de l'arrel indoeuropea *mer- («copejar, amassar»).

Nom

marmor n. ‎(genitiu marmoris)

1. marbre

   Ex.:templum de marmore ponam (traducció:«temple fet de marbre»)

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	marmor	marmora
Vocatiu	marmor	marmora
Acusatiu	marmor	marmora
Genitiu	marmoris	marmorum
Datiu	marmorī	marmoribus
Ablatiu	marmore	marmoribus

Derivats

• marmorārĭus
• marmoreus
• marmoro
• marmorōsus