marrares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈra.ɾəs/, occidental /maˈra.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

marrares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de marrar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ra·res (3)
• Anagrama: esmarrar