marraves

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /məˈra.βəs/, balear /məˈra.vəs/
Occidental: nord-occidental /maˈra.βes/
valencià /maˈra.ves/, /maˈra.βes/

Verb

marraves

  1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de marrar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: mar·ra·ves (3)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads