marres

Potser volíeu: marrés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈma.rəs/, occidental /ˈma.res/
• Rimes: -ares

Verb

marres

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de marrar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb marrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·res (2)
• Anagrama: armers