martillo

Potser volíeu: martilló

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /maɾˈti.ʎo/, meridional /maɾˈti.ʝo/

Americà: /maɾˈti.ʝo/, austral \maɾˈti.ʒo\

• Rimes: -iʎo
• Etimologia: Del llatí martellus, diminutiu de martŭlus.

Nom

martillo m. ‎(plural martillos)

1. martell
2. (peixos) llunada

Verb

martillo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb martillar

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ti·llo (3)
• Anagrama: tomillar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre martillo
• martillo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.