maulares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məwˈɫa.ɾəs/, occidental /mawˈɫa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

maulares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de maular.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb maular.

Miscel·lània

• Síl·labes: mau·la·res (3)
• Anagrames: malaüres, meularàs