mendica

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: mendicà

Català

  • Pronúncia(i): oriental /mənˈdi.kə/, occidental /menˈdi.ka/
  • Rimes: -ika

Verb

mendica

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mendicar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mendicar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: men·di·ca (3)
  • Heterograma de 7 lletres (acdeimn)
  • Anagrames: cadmien, candíem

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads