mendicares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mən.diˈka.ɾəs/, occidental /men.diˈka.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

mendicares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de mendicar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb mendicar.

Miscel·lània

• Síl·labes: men·di·ca·res (4)
• Anagrames: ascendirem, ascendírem, escandirem, escandírem