mene

Potser volíeu: mené, mène

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmɛ.nə/, occidental /ˈme.ne/
• Rimes: -ɛne

Verb

mene

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb menar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ne (2)

Serbocroat

• Pronúncia: /'mene/

Pronom

mene ‎(forma llarga)

1. acusatiu singular de ja ‎(«em, me, a mi»)

   Ako mene pitaš, ne mogu da zamislim ništa jezivije.

   Si em demanes a mi, no soc capaç d'imaginar-me res de més esgarrifós.

2. genitiu singular de ja ‎(«de mi»)

   Da li se sećaš mene?

   T'enrecordes de mi?

Declinació

	singular	plural
nominatiu	ja	mi
vocatiu	—	mi
acusatiu	mene, me	nas
genitiu	mene, me	nas
datiu	meni, mi	nama, nam
locatiu	meni	nama
instrumental	mnom, mnome	nama