menga

Potser volíeu: mengà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈmɛŋ.ɡə/
Occidental:	nord-occidental /ˈmɛŋ.ɡa/
	valencià /ˈmɛŋ.ɡa/, /ˈmɛŋ.ɡɛ/

• Rimes: -ɛŋɡa

Adjectiu

menga f. ‎(plural mengues)

1. Forma femenina de mengo.

Miscel·lània

• Síl·labes: men·ga (2)
• Anagrames: magne, maneg, negam

Català antic

Verb

menga

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de mengar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mengar