mengeguesses

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /meɲ.d͡ʒeˈɣe.ses/
• Rimes: -eses

Verb

mengeguesses

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb menjar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] mengessis, mengesses, menjassis, menjasses o menjares.

Miscel·lània

• Síl·labes: men·ge·gues·ses (4)