mengem

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /məɲˈʒɛm/
balear /məɲˈʒəm/, /məɲˈʒɛm/
Occidental: /meɲˈd͡ʒem/

Verb

mengem

  1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de menjar.
    [Nosaltres] mengem o menjam.
  2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb menjar.
    [Que nosaltres] mengem.
  3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb menjar.
    Mengem [nosaltres].

Sinònims

  • mengeguem, forma col·loquial pel subjuntiu.
  • mingem, variant fonètica d'alguns parlars occidentals

Miscel·lània

  • Síl·labes: men·gem (2)
Remove ads

Català antic

Verb

mengem

  1. primera persona plural (nós, nosaltres) del present de subjuntiu de menjar
  2. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperatiu de menjar

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads