mengen

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ˈmeɲ.ʒən/
balear /ˈməɲ.ʒən/, /ˈmeɲ.ʒən/
Occidental: /ˈmeɲ.d͡ʒen/

Verb

mengen

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de menjar.
  2. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb menjar.
    [Que ells/elles/vostès] mengin o mengen.
  3. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb menjar.
    Mengin o mengen [ells/elles/vostès].

Variants

  • mingen, variant fonètica d'alguns parlars occidentals

Miscel·lània

  • Síl·labes: men·gen (2)
Remove ads

Català antic

Verb

mengen

  1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present d'indicatiu de menjar
  2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present de subjuntiu de menjar
  3. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperatiu de menjar

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads