mengeu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /məɲˈʒɛw/
	balear /məɲˈʒəw/, /məɲˈʒɛw/
Occidental:	/meɲˈd͡ʒew/

• Rimes: -ɛw

Verb

mengeu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de menjar.

   [Vosaltres/vós] mengeu o menjau.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb menjar.

   [Que vosaltres/vós] mengeu.

3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb menjar.

   Mengeu o menjau [vosaltres/vós].

Sinònims

• mengegueu, forma col·loquial pel subjuntiu.
• mingeu, variant fonètica d'alguns parlars occidentals

Miscel·lània

• Síl·labes: men·geu (2)
• Anagrama: neguem

Català antic

Verb

mengeu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de menjar

Variants

• mengets