mereo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɛ.rɛ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *(s)mer («recordar»).

Verb

mereō ‎(1a present^?), merēs ‎(2a present), merēre ‎(infinitiu), meruī ‎(perfet), meritum ‎(supí)

1. meritar, fer mèrits, concursar

   praemia merere

   Meritar les recompenses.

2. merèixer, donar un servei

   Melius fortuna quam cura de illo merebat

   La sort li ha donat millor servei que el treball.

3. guanyar un salari, fer-se pagar

   quid mereas, quid mereri velis, ut…

   Què demanes per, quin preu vols a canvi de...?

4. guanyar-se, obtenir, merèixer

   De te neque re neque verbis merui, ut faceres quod facis.

   establir per llei

5. cometre una falta

   quid tantum merui?

   Quin crim tan gros he comès?

Derivats

merenda merendārius merendō merēns

meritō meritōrius meritum meritus

meritōrium meretrīcius meretrīciē meretrīcor meretrix

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.969-970