meritares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mə.ɾiˈta.ɾəs/, occidental /me.ɾiˈta.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

meritares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de meritar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb meritar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ri·ta·res (4)
• Anagrames: arremetis, estremira, estremirà, restaríem, temeraris, tremaries, tresaríem