meritava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mə.ɾiˈta.βə/, balear /mə.ɾiˈta.və/
Occidental:	nord-occidental /me.ɾiˈta.βa/
	valencià /me.ɾiˈta.va/, /me.ɾiˈta.βa/

• Rimes: -ava

Verb

meritava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de meritar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de meritar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ri·ta·va (4)
• Anagrames: atraívem, travàiem