merites

Potser volíeu: merités

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈɾi.təs/, occidental /meˈɾi.tes/
• Rimes: -ites

Verb

merites

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de meritar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb meritar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ri·tes (3)
• Anagrames: emèrits, ermites, estirem, estremí, metries, tremies