mermara

Potser volíeu: mermarà

Català

Verb

mermara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb mermar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb mermar.

Variants

• [1] mermés
• [2] mermés

Miscel·lània

• Síl·labes: mer·ma·ra (3)
• Anagrames: amarrem, armarem, armàrem, emmarar