mermares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mərˈma.ɾəs/, occidental /meɾˈma.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

mermares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de mermar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb mermar.

Variants

• [2] mermessis, mermesses, mermasses

Miscel·lània

• Síl·labes: mer·ma·res (3)