mermava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mərˈma.βə/, balear /məɾˈma.və/
Occidental:	nord-occidental /merˈma.βa/
	valencià /meɾˈma.va/, /meɾˈma.βa/

• Rimes: -ava

Verb

mermava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de mermar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de mermar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mer·ma·va (3)
• Anagrama: armàvem