Potser volíeu: mesarà Català Verb mesara (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb mesar. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb mesar. Miscel·lània Síl·labes: me·sa·ra (3) Anagrames: amares, amarés, ameràs, maresa, samaréWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads