mesares

Català

Verb

mesares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de mesar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb mesar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·sa·res (3)
• Anagrames: mareses, messaré