mestall

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /məsˈtaʎ/
	balear /məsˈtaʎ/, /məsˈtaj/
Occidental:	/mesˈtaʎ/

• Rimes: -aʎ
• Etimologia: De l'occità antic mest ‎(«mixt») i el sufix -all, segle XIV.

Nom

mestall m. ‎(plural mestalls)

1. Mescla de cereals, especialment blat i sègol o ordi.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: maslin ^(en)
• Castellà: tranquillón ^(es) m. (blat i sègol), comuña ^(es) f. (blat i ordi)
• Francès: méteil ^(fr) m. (blat i sègol)

Verb

mestall

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mestallar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mes·tall (2)
• Anagrames: llastem, metalls

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB