metja

Potser volíeu: metjà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈme.d͡ʒə/, occidental /ˈme.d͡ʒa/
• Rimes: -edʒa
• Parònim: metxa
• Etimologia: De metge amb pronúncia àtona contrastiva per gènere, habitual en occidental pels substantius invariables en -e o -a.

Nom

metja f. ‎(plural metges)

1. (valencià) Forma alternativa de metge ‎(«metgessa»).

Verb

metja

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de metjar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb metjar.

Miscel·lània

• Síl·labes: met·ja (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV