Potser volíeu: midarà Català Verb midara (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb midar. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb midar. Miscel·lània Síl·labes: mi·da·ra (3) Anagrames: admira, admirà, amidar, marida, maridà, miradaWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads