Potser volíeu: mimarà Català Verb mimara (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb mimar. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb mimar. Miscel·lània Síl·labes: mi·ma·ra (3) Anagrama: mamariWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads