ministre
From Wiktionary, the free dictionary
Català
- Pronúncia(i): oriental /miˈnis.tɾə/, occidental /miˈnis.tɾe/
- Rimes: -istɾe
- Homòfon: ministra
- Etimologia: Del llatí ministru(m), acusatiu de minister, segle XIII.
Nom
ministre m. (plural ministres, femení ministra)
- En el govern d'un estat, membre del govern que en la jerarquia política està just per sota del cap d'estat. Típicament dirigeix un ministeri o més, en cas contrari se l'anomena ministre sense cartera.
Derivats
Traduccions
Nom
ministre m. (plural ministres)
- (peixos) fadrí
Verb
ministre
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ministrar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ministrar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ministrar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ministrar.
Miscel·lània
- Síl·labes: mi·nis·tre (3)
- Anagrama: terminis
Vegeu també
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. (p. 215)
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.