minuo

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Llatí

  • Pronúncia(i): /ˈmɪ.nʊ.oː/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *mey- («petit»).

Verb

minuō ‎(1a present?), minuis ‎(2a present), minuere ‎(infinitiu), minuī ‎(perfet), minūtum ‎(supí)

  1. minvar, jo minvo
  2. calmar, apaivagar
    animos minuere
    calmar els ànims

Vegeu també

  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, p.711

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads