mirava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /miˈɾa.βə/, balear /miˈɾa.və/
Occidental:	nord-occidental /miˈɾa.βa/
	valencià /miˈɾa.va/, /miˈɾa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

mirava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de mirar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de mirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ra·va (3)
• Anagrames: armavi, aviram, variam

Català antic

Verb

mirava

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de mirar
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de mirar