mires

Potser volíeu: mirés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmi.ɾəs/, occidental /ˈmi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Nom

mires f. pl.

1. Forma plural de mira.

Verb

mires

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de mirar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb mirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·res (2)
• Anagrames: emirs, míser, remís, rimes, sirem

Català antic

Verb

mires

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de mirar