mirva

Potser volíeu: mirvà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmir.bə/, balear /ˈmiɾ.və/
Occidental:	nord-occidental /ˈmir.βa/
	valencià /ˈmiɾ.va/, /ˈmiɾ.βa/

Verb

mirva

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mirvar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mirvar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mir·va (2)
• Anagrama: viram