mirve

Català

Verb

mirve

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mirvar.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mirvar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb mirvar.

Variants

• [1] mirvi
• [2] mirvi
• [3] mirvi

Miscel·lània

• Síl·labes: mir·ve (2)
• Anagrames: rivem, virem