mitiga

Potser volíeu: mitigà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /miˈti.ɣə/, occidental /miˈti.ɣa/
• Rimes: -iɡa

Verb

mitiga

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mitigar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mitigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ti·ga (3)
• Anagrames: imatgi, imatgí