moco

Potser volíeu: mocó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈmo.ku/, occidental /ˈmo.ko/
• Rimes: -oko

Verb

moco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mocar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mocar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mocar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·co (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈmo.ko/

Americà: alt /ˈmo.k(o)/, baix /ˈmo.ko/

• Rimes: -oko
• Etimologia: Del llatí muccus.

Nom

moco m. ‎(plural mocos)

1. moc

Derivats

• mocar
• moquear

Compostos i expressions

• no ser moco de pavo: ser important

Relacionats

• muco-
• mucosidad

Verb

moco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb mocar

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·co (2)
• Anagrames: como, cómo

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre moco